En aquests moments no és possible inscriure's a aquest curs.

Malgrat que els espais de la producció de menjar són espais eminentment rurals, el menjar forma part de la història de les ciutats des del seu naixement. El menjar ha condicionat al llarg dels temps la manera com les ciutats es dissenyaven, es planificaven i s’organitzaven. A la inversa, també podem considerar que la morfologia de les ciutats, l’arquitectura i l’espai públic, han condicionat la forma com ens hem relacionat amb el menjar d’antuvi. El menjar ens permet mirar la ciutat d’una altra manera.
Les anàlisis centrades en el menjar, cada cop més habituals als EEUU, Canadà i al nord d’Europa, permeten una aproximació sistèmica i global al desenvolupament local a partir d’enfocaments innovadors. Així l’anàlisi de la forma com produïm aliments, com els distribuïm, com els emmagatzemem, com els comercialitzem, com els consumim o com en gestionem els residus ens obre un camp de gran potencial per explorar en l’àmbit de les polítiques urbanes i territorials (planejament, energia, residus, mobilitat, agricultura) però també en el dels estils de vida, els hàbits de consum, l’activitat econòmica, l’educació i la salut, per citar-ne només alguns dels que tenen un impacte indiscutible en el desenvolupament de les comunitats i la qualitat de vida de les persones.
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans i l’Ajuntament de Barcelona està impulsant la Carta Alimentària Metropolitana, que ha de servir per establir un marc de treball comú en l’àmbit de les polítiques alimentàries per als actors que intervenen en el sistema alimentari metropolità. Amb aquest curs es vol contribuir a l’aportació de coneixement i el debat que ha de permetre-ho.