En aquests moments no és possible inscriure's a aquest curs.

Sovint es visualitza el Tercer sector com el cotxe escombra que arreplega els recursos i els col·lectius “excedents” del sector públic i del mercat. Segons aquesta idea, les disfuncions del model de democràcia liberal i d'economia de mercat generen pobresa i exclusió, però hi ha unes entitats sense afany de lucre disposades a minimitzar aquest dany i a les quals destinem algunes subvencions. És una imatge reduccionista, construïda en negatiu, i que menysté allò que el Tercer sector aporta per si mateix: nervi democràtic, cohesió social, cultura, innovació, treball, riquesa... Així s’hipoteca qualsevol visió oberta i optimista dels propis conceptes de democràcia, cultura, riquesa, treball, etc. De fet, podríem dir que aquest és el model que ha entrat en col·lapse.
Ningú no pot negar que a Catalunya el Tercer sector ha anat guanyant pes en la governança democràtica i econòmica. I ho ha fet en la mesura que ha demostrat amb fets que és un sector madur, potent, capaç de plantejar-se reptes i superar-los. És un sector que harmonitza austeritat i dinamisme, capaç de detectar noves necessitats socials, d’articular solucions ràpides i eficaces amb pocs recursos, i de construir una relació de confiança amb les institucions públiques.
Però si bé és necessari reivindicar l’aportació del Tercer sector al desenvolupament econòmic i social, encara ho és més interrogar-nos sobre els reptes que tenim davant nostre. Cal dibuixar escenaris, definir estratègies, identificar aliances, perfilar discursos...