En aquests moments no és possible inscriure's a aquest curs.

Reconeixement de crèdits optatius (2 ECTS Pla nou 2010/2014) o de lliure elecció (3 crèdits Pla vell) únicament als estudiants de l'Escola Tècnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB - UPC)  en assistir a totes les conferències del seminari i cursar a més a més el Workshop BCN (1-6 juliol 2015).  Cal indicar en la sol.licitud de matricula quin pla d'estudis s'està cursant.  Veure arxiu adjunt.

Phantasma: Imatge d'un objecte que resta impresa en la fantasia.

Phantasĭa: Facultat de l'ànim per reproduir mitjançant imatges les coses passades o llunyanes, per representar els ideals en forma sensible i idealitzar-ne de reals.

“És en la solitud creativa, quan l'autor dialoga amb els seus fantasmes, on es veu l'abast real de la paraula art”. Leila Guerriero

Resulta difícil trobar alguna arquitectura del segle XX que no vagi a altres arquitectures. Com si la disciplina fos una casa habitada per phantasmas, on els arquitectes van aprendre a conviure, enfrontar-se o matar els seus ancestres. Invisibles en l'inici, els phantasmas són part de la mateixa arquitectura i encara són de vegades rebutjats, sempre esperen. Alerta, esdevenen presències que no podem evitar i que amenacen sense descans. Poden ser imaginats com un corrent sotjador, com una cosa diferent a una seguretat, com el vent és diferent de l'aire i busca invasions en qualsevol procés natural per espellar-lo tot i albirar noves situacions.
Ja fossin presències físiques o imaginaris latents, la tradició els brindava la possibilitat d'avançar en els camins de la reflexió, proposant manifestos o bé escapant de la seva realitat circumdant a altres mons interiors. En aquest sentit, el curs reconstruirà alguns dels itineraris intel·lectuals des dels que qualsevol arquitecte s'enfronta a la història de l'arquitectura i els seus phantasmas en la construcció del seu llegat amb el present:
- En primer lloc, hi ha els phantamas "familiars", genealogies parentals que obliguen l'arquitecte a exorcitzar la seva ombra i retre comptes davant seu. Els phantasmas de l'arquitectura toleren poques bromes i no accepten llagoteries. Sempre tornen, perquè reconeguem el seu poder i venen de llocs on el nostre enteniment no pot seguir-los. Buscar pot ser un parany. Millor deixar-los mostrar. La presència de Le Corbusier a les obres de John Hejduk, els imaginaris de Kazimir Malèvitx en una primera Zaha Hadid o bé les follies de Ledoux al Parc de la Villette constitueixen exemples on la novetat arquitectònica mesura l'abast com un esdevenir de la història i el temps.
- En segon lloc, hi ha les phantasíes "interiors", voluntat de convocar mons dins d'altres mons. Punts de fuga o símptomes d'una crisi disciplinar, que també es revela com a interior. Visions que no et sorprenen, aquella cosa que sempre has sabut i que sol venir amb naturalitat, cosa que s'acosta amb lleugeresa i alegria, sense presses com si responguessin als teus desitjos, amb la promesa de fer un descobriment últim i aterridor. John Soane va ser el primer a marcar aquest camí des de la seva idea de ruïna i final del món clàssic amb els interiors de casa a Lincoln 's Inn Fields (1837). Li seguiria Adolf Loos i els reflexos de la cúpula del Panteon a l'American Bar de Viena (1908).
- Finalment, els phantasmas "totèmics", aquelles arquitectures que es transformen en manifestos exteriors davant la realitat que els circumda i que exhibeixen, des de l'autonomia del seu discurs, la capacitat de proposició que tota arquitectura pot imposar sobre el seu entorn. Indiquen una obstinació, fins i tot una brutalitat i una intransigència davant la qual els arquitectes han de posicionar-se. Més els val fer-ho, si no el seu treball pot desaparèixer amb una alenada lleuger d'aire, gairebé un alè. O com Javier Marías va alertar a la Dimissió de Santiesteban, el triomf sobre el phantasma, o "la satisfacció que porta implícita la superació d'un contrincant de major envergadura o de més ampli saber; [...] En el seu deliri, mentre escoltava per enèsima vegada el so dels passos sobre el terra de fusta, intentava agafar el fantasma o li cridava dient-li farsant, presumit, covard, malvat ".