En aquests moments no és possible inscriure's a aquest curs.

Fa temps que el desenvolupament ha deixat de ser vist com un afer purament econòmic, en mans de tècnics. Avui dia, la major part dels experts donen una importància vital als valors i a les dinàmiques que una societat ha interioritzat. Això explica la importància atribuida a la democràcia (llibertat individual i iniciativa) o al capital social (participació i confiança). El problema és que ningú no sap com impulsar o, almenys, catalitzar, aquesta interiorització, vistos els fracassos de la transposició del mite il·lustrat de l'educació, tant en l'empresa colonial com en la cooperació; en l'activitat missionera com en la formació laica.

Molts experts han posat les seves esperances en la urbanització rampant del continent africà. La idea és que l'expansió de models de vida urbanita hauria de promoure -en un context internacional favorable- la constitució de veritables ciutadanies, de societats civils. Recorrent al francès: la citadine i el citadin haurien de donar pas a la citoyenne i al citoyen. A l'Àfrica, però, l'evolució de les societats posa en dubte aquesta metamorfosi. La innegable expansió urbana al sud del Sàhara està marcada molt sovint bé per una forta vinculació amb el món rural, bé per una reproducció de valors i formes de fer del món rural. Aquesta "invasió camperola" està produint canvis notables tant en les comunitat rurals -suposat patró i ancoratge d'aquesta ruralització- com en l'adequació de les urbs africanes al model cosmopolita d'una globalització vista sota un prisma molt occidental. El resultat és un pluralisme que desborda àmpliament el grau de diversitat "permès" en les societats desenvolupades.Per a alguns autors, aquesta trajectòria és un efecte pervers d’un llegat colonial incomplet i facciós, materialitzant el principal obstacle per a un veritable desenvolupament de les societats africanes. Per a uns altres, és conseqüència de la singularitat històrica africana, atresorant vies pròpies de participació en el temps contemporani, una oportunitat i, en tot cas, una alternativa obligada a la incapacitat evident de les propostes de tècnics i ideòlegs del desenvolupament, fins i tot en les seves versions més sostenibles o postmodernes.
L’eix del curs continua essent com en passades edicions consolidar-se com un fòrum de reflexió sobre el rol de les cultures africanes en el desenvolupament, buscant convertir-se en un punt de trobada referencial en l’àmbit de l’estat espanyol i més enllà.