En aquests moments no és possible inscriure's a aquest curs.

Als anys 90, es proposaren tota una sèrie de nous motors per al desenvolupament que semblaven comportar una revisió en profunditat del mateix concepte. Cultures i sociabilitats locals es començaren a considerar com a recursos potencials en lloc de frens, per tal d’activar conceptes com biodiversitat i sostenibilitat. La clau estava en  valorar els coneixements locals, tradicionals, el que el Banc Mundial anomenà Coneixement Indígena (IK). Aquest coneixement, que en general és titllat de tradicional, presenta d’entrada l’enorme avantatge d’haver-se demostrat sostenible i durador; en segon lloc, es pot acceptar que, si aquests coneixements tradicionals s’han transmès de generació en generació, fins i tot després de la immersió en la modernitat que han suposat la colonització i la cooperació postcolonial, devien tenir utilitats contrastables. El problema era i és avaluar l’eficàcia d’aquests coneixements i mantenir-los operatius en els contextos actuals del desenvolupament.

Vora 20 anys després, els “nous desenvolupaments” i el coneixement local semblen haver perdut empenta. Tanmateix, les raons de les expectatives que havien generat encara hi són. Què està passant? Potser ens hem oblidat que el coneixement africà és i ha de ser sempre un coneixement encarnat, és a dir, polític? Aquesta és la pista que vol explorar el curs.