En aquests moments no és possible inscriure's a aquest curs.

Els enfrontaments entre ciutats són propis de la cultura artística i arquitectònica. Nova York va robar la idea d'art modern a París. La Florència renaixentista va construir la seva identitat obsessionada per desenganxar-se del passat de Roma. La catedral gòtica era l'expressió artística urbana per excel·lència de la Baixa Edat Mitjana que les altres ciutats prenien com a repte de superació. Budapest va voler emular Viena. Liverpool va pretendre superar Londres. Nova York es va apoderar de Chicago. L'arquitectura nord-americana de la segona meitat del segle XX es va passejar entre les dues costes del país. Venècia es va mesurar amb Constantinoble. Sant Petersburg va voler ser una nova Roma. De manera que cada ciutat cerca reflexos en altres ciutats que li serveixin de base per legitimar el seu projecte en les diferents possibilitats que conté aquest verb.
L'expressió més productiva de tot això la trobem en l'activitat del Centre Georges Pompidou a organitzar un seguit d'exposicions i catàlegs modèlics en aquest aspecte: París- Nova York, París -Berlín, París- Moscou. Els enfrontament produïen altres maneres de mirar la història de l'art i l'arquitectura d'aquestes ciutats que relativizaven i enriquien models interpretatius .
El nostre moment present s'ocupa de mostrar l'enorme polarització ideològica dels projectes nacionalistes que han construït la identitat de la península ibèrica en l'Edat Moderna. A partir d'això el curs cerca desglossar aquestes relacions que l'arquitectura fa visibles, centrant-se en les dues ciutats més representatives d'aquesta situació: Madrid i Barcelona.
Aquesta marcada situació respon a diferents causes al llarg del temps: la construcció d'edificis per als poders fàctics, els diferents sistemes d'ensenyament des que es consoliden les dues Escoles d'Arquitectura, les diferents maneres d'interpretar les fonts internacionals de l'arquitectura, les relacions entre els professionals i les seves diferents manifestacions (GATEPAC, Petits Congressos, arquitectures Bis), els programes ideològics de les dues ciutats (Manifest de l'Alhambra, l'Escola de Barcelona).
El curs repassarà, centrant-se en projectes i edificis concrets, tres aspectes en què aquestes situacions s'accentuen: apropaments, afirmacions i intercanvis.
Els apropaments plantegen desplegar un panorama presidit per arquitectures i actituds que busquen establir llaços i relacions d'afinitat entre les dues ciutats: des de les polèmiques del ferro i les noves tecnologies en l'arquitectura del segle XIX, els traspassos de models americans i europeus fi de segle, fins a les propostes de Coderch, Moneo i Bofill en ciutats que no li són pròpies. Les afirmacions s'ocuparan d'estudiar aquelles propostes que a cada ciutat han definit la seva imatge com a reflex polític o econòmic dels temps en què es van construir: nous sistemes polítics, estratègies econòmiques i presències ideològiques són a la base d'aquests edificis. Finalment, els intercanvis es presenten com a ofertes contrastades i transferències culturals que busquen transmetre missatges des d'aportacions personals o objectives que basculen entre la poètica formal, la modernitat tecnològica i les lliçons de l'urbanisme funcionalista.