Les cures sota models publicocomunitaris: integració de serveis, equips autogestionats i territorialització del Servei d'atenció a domicili (SAD)

Els municipis a tot Europa han vist com les necessitats d'atenció i cura de les persones grans han crescut i continuen creixent de manera continuada. Com a resposta, les administracions han fet créixer els seus serveis i han buscat contenir la despesa pública mitjançant organitzacions estandarditzades i burocràtiques, i reforçant relacions dins de les organitzacions basades en lògiques jeràrquiques i de manca de confiança, amb una manca de visió integradora i participativa. Aquestes formes d'organització són en gran part responsables dels nombrosos problemes que s'enfronten als serveis públics d'atenció de cures, incloent-hi una reducció de l'autonomia i satisfacció del personal d'atenció, una gran rotació de treballadores a les llars i una baixada de qualitat del servei; i una alta fragmentació, tant dins del servei com entre les administracions públiques. En definitiva, un servei que rarament satisfà cap de les parts involucrades, ni la part més alta ni més baixa de l'organització proveïdora, ni la persona atesa i la comunitat que l'envolta, inclosa la família.

 

Per donar resposta a aquests problemes, a Europa ia Catalunya s'estan introduint reformes que busquen una millora de la qualitat del servei i les condicions laborals basada en la integració de serveis, una disminució de regles burocràtiques, la inclusió d'una perspectiva comunitària i una autoorganització i una autonomia més grans de les treballadores. Dins aquesta visió, un dels models organitzatius que ha rebut més atenció i s'ha experimentat a diferents països és el model Buurtzorg, nascut a Holanda. En altres països s'ha adaptat amb altres noms, incloent els “equips permanents” o “equips autogestionats” a Dinamarca o les “superilles socials” a Catalunya. Ara bé, si bé a països com Dinamarca el model d'equips autogestionats s'ha estès ràpidament, a Catalunya l'adopció no s'ha acabat d'arrelar. Aquest curs parteix de la idea que hi ha importants barreres a la reforma i la innovació local. Els governs locals requereixen xarxes de coneixement, suport supralocal en termes de recursos financers i no financers, coordinació amb altres serveis públics (com poden ser els de salut) i espais de diàleg amb agents socials implicats. Aquest curs busca donar suport als municipis per introduir canvis significatius en els seus serveis de cura i redirigir-los cap a la satisfacció de les necessitats de la gent gran i dels treballadors/es.

 

Objectius

 

• Discutir i detectar els beneficis del model d'equips d'autogestió de Buurtzorg i altres iniciatives de caràcter publicocomunitari, i com es poden adaptar i aplicar a Catalunya.

• Analitzar experiències internacionals, inclosa la danesa, per entendre com s'ha introduït aquest tipus de models en altres contextos, així com les possibilitats i les limitacions. 

• Potenciar la xarxa de coneixement en la innovació en serveis a domicili i motivar l‟adopció de reformes cap a un servei integral que generi bona qualitat i condicions laborals. Crear un punt de trobada i de discussió de les possibilitats i limitacions d'innovar i d'introduir reformes transformadores en el context català, convidant no només persones de l'àmbit de cures locals sinó també de la Generalitat, altres serveis públics i organitzacions amb experiència al sector.

• Donar suport i facilitar l'adopció del model publicocomunitari i d'equips autogestionats (o models similars) als municipis de Catalunya.