En aquests moments no és possible inscriure's a aquest curs.

Des dels primers èxits que l'arquitectura va brindar a la democràcia, l'arquitectura actual s'ha acomodat als programes del poder, al creixement sense sentit, a les obsessions per la normativa i a les exigències i absurds d'una planificació objectivada i adjectivada des de la lògica del benefici. El resultat és una arquitectura adotzenada, sempre igual, en què els seus autors, perdudes la capacitat de proposta, s'imiten els uns als altres per aconseguir resultats massa "políticament correctes", previsibles i dibuixats abans de començar el projecte.


El volum, vist com a embolcall pel qual transiten persianes lliscants, formigó blanc a la vista, plànols verticals continus, ornament sense sentit, tectònica sense dialèctica, cromatismes innecessaris, escenografia sense proposta; submissió a la ciutat, volumetria previsible, anunciada i sense capacitat de resposta, cites sense contingut, ostentacions estructurals innecessàries, censura prèvia per part dels oficiants del poder, programes estereotipats, solars escombraries, etc. han aconseguit organitzar una arquitectura de consens apta per a tots els públics i governs.

La crisi actual agreuja les coses. Davant l'avidesa d'uns encàrrecs inexistents, la majoria dels arquitectes han perdut, si és que això podia ser, encara més capacitat de proposta. La genuflexió de l'arquitectura als dictats de qualsevol política, sempre obsessionada a perpetuar-se, fa que el panorama s'albiri una mica pessimista.

El curs pretén oferir les reflexions al voltant d'algunes arquitectures, que en circumstàncies molt més desfavorables, van ser capaços de formular alternatives possibles. De manera provisional, les anomenarem arquitectures de risc, en la mesura en què van ser capaces de reflexionar sobre la disciplina i les seves possibilitats, encara que això no coincidís amb la inèrcia imperant, els programes establerts o amb la incapacitat d'invenció. Les propostes analitzades deambulen en el límit entre la utopia, considerada des de qualsevol punt que un arquitecte pugui concebre, i un encàrrec que mai podia arribar i que calia buscar com fos. Convençuts de la utilitat de la seva proposta i de la formulació d'una arquitectura crítica, aquests projectes, propostes i edificis, ens han deixat rastres més que suficients per constituir un corpus disciplinar que encoratja alternatives possibles a la mediocritat i a l'adotzenament en temps global.

Des de diferents temps i propostes, el curs s'ocuparà de posar sobre la taula crítica aquelles alternatives que podien irritar o interessar a un poder que no volia necessitar o que simplement no va aconseguir destruir o impossibilitar-les. Com sempre, hi ha marges. La història ens ofereix molts exemples que inciten a la reflexió. El curs parlarà d'ells.