En aquests moments no és possible inscriure's a aquest curs.

Religió i economia han estat conceptes relacionats pels teòrics socials des de ben aviat. Les conegudes i contraposades interpretacions de Karl Marx i Max Weber han estat sovint considerades com pols ineludibles de l’espectre interpretatiu sobre el rol de la religió en el desenvolupament, però val a dir que tant ells com els seus homòlegs (i alguna altra suposada “tercera via”) comparteixen una idea fonamental: l’adveniment de la modernitat comporta un canvi ideològic irreversible i irresistible. Tant se val que aquest canvi camini de la mà del desencantament del món o de la desmistificació dels lligams entre explotadors i explotats, que vingui desencadenat per la innovació ideològica o per la contradicció inevitable de les forces i les relacions de producció, el resultat previst seria la desocialització de la religió, sinó la "laicificació" de la societat; i amb la globalització, el camí es converteix en el destí dels humans i no d’un grup determinat. Tot en nom del casament obligat pel progrés entre les aspiracions personals de llibertat i l’individualisme metodològic, tot en un escenari de maximització (altres diran optimització) dels recursos com a mecanisme clau de l’Economia, amb majúscules. Entesos amb una certa flexibilitat (i fornits amb més o menys ajustaments propugnats des de la ciència moderna), aquests suposats imperatius han estat àmpliament compartits, de l’ala esquerra a la dreta, i ja molt abans del “nou ordre mundial”.
Ara bé, les notícies que arriben des de l’Àfrica poden impacientar a més d’un, fins al punt d’evocar un espectre molt més obert que el dictamen que alberga el paràgraf anterior. No hi ha dubte que pots trobar al continent veí tots els avatars de la modernitat i de les seves reinvencions, però també és cert que la modernitat africana no només presenta sovint formes sui generis, sinó que conviu amb dinàmiques i estructures que, a un primer –i desinformat- cop d’ull, semblen anacròniques: manteniment d’estratègies comunitaristes, conspicuïtat d’una visió holista de la realitat, (ir)racionalitats múltiples dels beneficis de les activitats humanes... Alguns han tractat d’entendre aquest confús panorama con una “instrumentalització del caos” per les “modernitats africanes”. En realitat, una mirada més propera apunta a una pluralitat, els elements de la qual no semblen anar al mateix lloc, com sí que ho farien totes les “modernitats”, amb l’adjectiu que se’ls vulgui posar.
En altres paraules, en aquest marc global que per a molts combina de manera sinistra la promesa de la personalització infinita de la nostra vida amb un marge de maniobra cada vegada més estret pel que fa al model de societat, i d’economia, les africanes i els africans "pategen"quotidianament senderes fora de control. I no es tracta simplement de fugides cap a l’interior, evasions psicològiques, sinó d’alternatives de subsistència i acumulació a les suposades “lleis” de l’economia global.