Medicalització creixent de la vida: pros i contres

Medicalització creixent de la vida: pros i contres

  

Imprimir



El reconeixement a l’assistència sanitària com un bé a garantir pels estats del benestar, juntament amb un increment i alhora canvi en les demandes dels ciutadans, ha comportat haver de donar resposta des del sistema de salut a les necessitats creixents de les persones i a les expectatives -sovint poc realistes- d’una major longevitat i millora en qualitat de vida. Amb tot, aquest fet pot produir una medicalització excessiva de la vida, amb tots els efectes que això comporta sobre les persones. 
 
Aquesta creixent medicalització de la vida ve donada en bona part perquè la societat canvia, potser fins i tot es torna més aprensiva, quan no hipocondríaca, i més demandant de serveis sanitaris i tendeix a convertir en patologia processos naturals de la vida com el dol per la pèrdua o la insatisfacció vital, o l’afrontament de dificultats econòmiques o laborals; alhora, endarrereix la reproducció per la pressió social i laboral en l’àmbit de les dones, havent de recórrer molt més a l’ajuda mèdica en aquest àmbit.
 
D’altra banda, el progrés de la medicina que ha permès duplicar l’esperança de vida en el darrer segle, fa que visquem més però envellim pitjor i amb més necessitat d’atenció sanitària i social. No podem oblidar que les malalties continuaran existint i la mort també. Per això, la qüestió no és només de quants mitjans disposem sinó quins objectius ens proposem. És a dir, aplicar l’eslògan «Vida als anys i no anys a la vida», que planteja el problema des d’un punt de vista social, cultural i econòmic, i no solament mèdic i que, per tant, ha de fer-nos també replantejar quina és la contribució del sistema sanitari a aquesta qualitat (probablement no més d'un 15-20%). D’altra banda el creixement continuat i incontrolat de la despesa sanitària impulsada pel lobi cientifico-industrial i una cultura de la innovació per se, ha dut a inversions massives en companyies farmacèutiques i de dispositius sanitaris, la qual cosa ha dut a una mercantilització de la medicina, sovint sense una clara relació entre cost i benefici.
 
 
És en aquest context cultural i econòmic que resulta molt útil recordar un cop més un document clau en l’àmbit de la bioètica que va publicar The Hastings Center de Nova York, fa ja molts anys, sobre amb les finalitats de la medicina. En aquest document es reflexiona sobre el que fa bé i no tan bé la medicina, i es redefineixen quines són les seves finalitats al segle XXI, que han d’anar més enllà de la curació de la malaltia i de l’allargament de la vida. S’ha de posar èmfasi especial en aspectes com la prevenció de les malalties, l’alleugeriment del dolor i el sofriment que han d’estar al mateix nivell que curar i cuidar, i evitar perllongar la vida de manera indeguda i que sempre s’arribi acompanyat a la mort.

Per això són necessaris fòrums de debat que permetin la reflexió sobre les implicacions ètiques, socials i legals dels progressos biomèdics i la utilització que en fem els ciutadans, així com sobre l’atenció canviant a les persones i els canvis de comportament que repercuteixen en la seva salut. Aquesta reflexió, que ha d'estendre's tant a la pràctica dels professionals com al conjunt de la societat, és a la qual avui volem contribuir amb aquest curs, com a aportació a aquest debat, que esperem que sigui d’interès i utilitat per a tots. 

06/07/2023 -
09:30 - 09:45 Inauguració

- Margarita León
, directora acadèmica del CUIMPB-Centre Ernest Lluch
- Núria Terribas
, directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Directora del curs
09:45 - 10:15 Dilemes antropològics (i ètics) en la medicalització de la vida

- Angel Martínez
10:15 - 10:45 Iatrogènia i contraproductivitat de l'assistència sanitària

- Andreu Segura
10:45 - 11:00 Debat
11:00 - 11:30 Pausa
11:30 - 13:30 Utilització creixent de la medicina en reproducció i primeres etapes vitals

Modera: Núria Terribas

  • Reproducció humana assistida
    Montse Boada
  • Obstetrícia: naixement i part
    Josefina Goberna
  • Pediatria
    Francisco José Cambra
  • Psiquiatria infanto-juvenil
    Sabel Gabaldón
13:30 - 15:00 Pausa
15:00 - 16:45 Sobrediagnòstic i sobretractament

Modera: Andreu Segura

  • Visió des de la Geriatria
    Jordi Amblàs
  • Visió des de la Infermeria
    Maria Josep Navarro
  • Visió des de la Medicina de Família
    Abel Novoa
16:45 - 17:15 Visió des de la tradició crítica i la cultura imperant

- Antonio Sitges-Serra
17:15 - 17:30 Conclusions i cloenda del curs
Compartir