Corrupció, desigualtat i confiança

Corrupció, desigualtat i confiança

Inscriure's Imprimir

CURS FINALITZAT // Els efectes nocius, econòmics, polítics i socials de la corrupció han estat estudiats des de fa dècades i han situat la corrupció com una de les principals preocupacions  de  la ciutadania. La corrupció entorpeix l'execució de polítiques públiques, encareix el cost dels béns, prestacions i serveis  públics,  mina  els  principis  d'objectivitat i legalitat i atenta contra els principis de transparència i rendició de comptes, essencials en qualsevol Estat democràtic. La resposta del sistema per minimitzar el seu impacte hauria de ser tractada com una emergència social, ja que són els més desfavorits els que resulten especialment damnificats. No és fàcil determinar les causes profundes d’aquest fenomen complex i els contextos socioeconòmics en què millor es desenvolupa. Per aquesta  raó, sovint els mitjans de comunicació difonen estereotips erronis o desenfocats, que centren la causa de la corrupció en la religió, els gens o els atavismes culturals. Ja fa temps que veus expertes apunten la desigualtat com un dels factors estructurals, ja que sembla acreditat que les polítiques de benestar més universalistes i inclusives generen més confiança i desenvolupament cívic i actuen com a barreres efectives contra els abusos de poder. De fet, diversos estudis corroboren la hipòtesi que en els països on es manifesta més desigualtat econòmica és on es produeixen més alts nivells de corrupció.  En sentit contrari, els països amb els índexs de desigualtat més baixos és on es produeixen menor nombre de casos i episodis de menys impacte. Així, en estats on s’han desenvolupat polítiques de benestar més universalistes i polítiques socials més cohesionadores, es genera més confiança i desenvolupament cívic que s’acaba convertint en una forta barrera que conté la corrupció. Un altre aspecte que s’abordarà en el curs és el vessant social i la seva repercussió en el nivell de mobilitat -l’anomenat ascensor social- l’estabilitat de les elits i la seva capacitat per capturar polítiques i per generar xarxes clientelars on és més fàcil que aflorin casos de corrupció. I un tercer aspecte sobre el qual es reflexionarà és el que s’anomena desigualtat psicològica que entronca de manera directa amb la cultura de la societat pel que fa la percepció que es té de la distància del poder. En societats on es manifesten alts nivells  de desconfiança i inseguretat, fruit de relacions de dependència i manca de control de les  elits, és més fàcil que es generin casos de corrupció. En el període més agut de la crisi econòmica, Espanya fou dels països, segons la ONU, on va créixer més la desigualtat, mesurada entre d’altres amb el coeficient de Gini, que para atenció a la desigualtat dels ingressos i el grau de dispersió del nivell de renda. A hores d’ara, aquest factor no s’ha corregit i segueix sent un dels països de la UE amb els índexs de desigualtat més elevats.

04/07/2018 - Aula 1
10:30 - 11:00 Inauguració

- Maria José Garcia Celma
, directora acadèmica del CUIMPB-Centre Ernest Lluch
- Òscar Roca
, director de prevenció de l'Oficina Antifrau de Catalunya
Les dimensions de la desigualtat i la seva incidència en la corrupció
11:00 - 11:45 Les dimensions de la desigualtat i la seva incidència en la corrupció

- Manuel Villoria Mendieta
11:45 - 12:15 Pausa
13:23 - 13:23 Taula rodona: Les dimensions de la desigualtat i la seva incidència en la corrupció

Modera: Karma Peiró

  • David Bondia Garcia
  • Pau Marí-Klose
  • Sara Torregrosa
  • Tània Verge
14:00 - 16:00 Pausa
Cloenda
18:30 - 18:45 Cloenda

- Joan Xirau Serra
, director adjunt de l'Oficina Antifrau de Catalunya
Reflexions sobre la situació actual i perspectives de sortida
16:00 - 16:45 Impacte polític, econòmic i social

- Hernán Cortés Saenz
16:45 - 18:30 Taula rodona. Reflexions sobre la situació actual i perspectives de sortida

Modera: Neus Bonet

  • Carles Casajuana Palet
  • David Fernàndez
  • Joan Majó
  • Marina Subirats